Nova temporada i nous reptes, duatló del l'Ametlla del Vallès !


Per fi m'he decidit a recuperar el meu blog, que el tenia totalment abandonat. I què millor que parlar d'un inici de temporada prometedor.
Aquesta temporada 2013-2014, hem format un gran equip amb els companys del Club tri-bu, desprès de l'exitós ascens de la temporada passada, on fora de pronòstic vam aconseguir l'ascens amb una increïble 1a posició davant del tot poderós Club de triatló Medina (perdoneu però hi havia de fer esment després de tant de temps sense explicar ni batalletes ni trifulgues). Els principals culpables, això si, amb el recolzament inestimable del club, son el nostre home fort Jordi Artau, el senglar ratllat Sergi Durbau i el senglanot

una de les moltes sortides que vam fer l'any passat els tres senglars  

a Blanes on vam certificar l'ascens a 1a

maldestre, que soc jo mateix ;); i és que va ser una temporada única en la que vam patir, disfrutar i fer realitat objectius que temps enrrere ni podiem imaginar. Però no us vull donar més la tabarra, i us parlaré del present i del futur del Club tri-bu, aquest any ens hem reforçat de valent, i em format un grup molt heterogeni i amb molts recursos: un maqui vingut del poble vehí de Santa Coloma i amb una gran projecció i sobretot tossuderia i sacrifici, és el presi dels Maquis Martí Forest; un gran corredor de muntanya i ironman que ja ha demostrat que pot donar molta guerra en Marc Puig; però sens dubte el més galàctic i que ens ha de fer millorar a tots, tot i que ell també pot aprendre molt de nosaltres Albert Mendoza, tot un campió de copa gironina i ironman, que quan millori una mica el run ens donarà moltes satisfaccions; els tres que falten, ja els he esmentat anteriorment, per mi son la peça angular de l'equip de duatlons de muntanya del club tri-bu, guanyadors de l'emmona per equips i finalistes d'ultratrails ( la bèstia Artau i el senglar ratllat Durbau), i moltes més batalles agudes i per haver.....així doncs la cosa pinta bé.

De moment els resultats parlen d'ascens meteoric de l'equip un 11è lloc a Tavernoles, una 7a posició a Vallfogona i el 6è lloc aconseguit reçentment a l'Ametlla del Vallès que us explico a continuació.....

Diumenge dia 24 sona el despertador 6:50, bufff quina mandra.......avui toca duatló a l'Ametlla, la primera duatló en que participem tot l'equip al complet, per variar, i quan no és un és l'altre, sortim més tard de l'hora prevista, el culpable un DNI extraviat, o sigui que començem amb el peu esquerra la jornada i amb un mal presagi del que havia de succeïr. Com sempre ens saludem amb companys de batalles i companys d'altres equips en un ambient privilegiat pels que ens agrada aquesta modalitat. Per variar es retrassa uns deu minuts la sortida, però finalment ens avisen, i com no 5 tri-bus a primera fila i el maqui prenent vistes una mica mes enrrere, avui la cosa pinta moguda, miro de reüll contrincants i companys, de sobte patammm!! sortida com no a tomba oberta (com diu el meu amic Pantani), surto bé sense forçar i rodant a ritme còmode, mentre el senglar ratllat i el mounatin runner més endavant es posen a roda de les primeres espases, conscient del meu estat actual, sé el que haig de fer, que és guardar i esperar......i així ho faig, de sobte m'adono que un dels valuarts de l'equip en "Mendo" es deixa anar en una baixada i se'm posa davant, això em motiva i intento mirar si aguanto un punt més, al cap d'uns minuts m'adono que s'ha quedat enrrere i ha preferit rodar a un ritme més còmode, començo a veure fum negre més endavant, és en Sergi o "senglar ratllat" a abusat de potència al principi i ara ho paga; però jo a la meva, vaig passant gent però sense apretar a fondo, sé que tant en Durbau com en Mendo m'atraparan amb la bici, com també sé, que el més probable és que avui atrapi el mountain runner Marc; arribem a la transició, no està gens malament 34ena posició a un minut d'en Marc; ara toca tirar d'Scott i a veure si les cames responen, sortim d'un bon rampot i m'enganxo a un grupet, però de sobte ja noto un sorollet molt familiar, ja m'ha atrapat el senglar..... més aviat del que m'esperava, cap al km 2 l'aguanto i anem junts, fins que de sobte sentim un somriure que ens anima, és en Mendo a tot drap, fent gala del seu punt fort, en Durbau fa un amago d'enganxar-se a la seva roda, però és impossible, sembla que voli jiijii i nosaltres no estem per volar, tot i així el senglar mica en mica em va deixant fins que em trobo sol en terreny de ningú; en un circuit molt guapo ple de trialeres i corriols mica en mica em vaig sentint còmode, i amb un pas pas! vaig deixant enrrere rivals fins trobar-me el mountain runner Marc Puig, que m'avisa que el senglar ratllat ha passat pocs segons abans, i gassss a veure si encara el puc caçar, però baixant com que impossible, però no...... resulta que el molt senglanot a fet un recte i ha esparrecat esparrecat la càmera, això significa que per davant del club només hi tinc en Mendo, al final aconsegueixo aguantar la posició tot i no fer un parcial gaire bo a l'últim correr, però al final tot suma i la satisfacció d'acabar amb la sensació d'haver fet la feina ben feta, sumant una 6a posició per equips, a on hi he posat el meu granet de sorra. Ara serà un no parar cada cap de setmana, fins practicament cap d'any, i ull que donarem guerra i sobretot molt de gasssssss