Aquest cap de setmana i cohincidint amb el pont de la constitció ens tocava desplaçar-nos a Sant Andreu de la Barca, i els tri-bus apunt per donar guerra i seguir creixent. En veritat el cap de setmana de competició va començar divendres, dia que vam aprofitar uns quants malalts d'aquest esport per fer una volta pel circuit, bueno algún en va fer alguna més o es va quedar en l'intent i és que amb els germans Fidalgo no s'hi juga oi Roberto? o vas o no vas...ejejje i jo no anava al seu nivell :(. Dit això cal dir que el traçat era espectacular, btt en estat pur i 850 mts positius en 18 km molt exigents i divertits.
Tot plegat arribem a diumenge passant per l'avituallament del dissabte al Subirà, i clar com us podeu imaginar la cosa no anava de fantes i istònics, això si de riures, batalletes i bromes un munt. Aquest diumenge em va tocar a mi deixar-me el casc a casa, això va provocar vorejar l'hora límit de l'arribada, però vam apretar cargols i vam tenir temps d'escalfar i tot (això si poc). Ens presentem a Sant Andreu amb tots els integrants menys el maqui Martí, en principi estem per donar guerra recuperant el tri-bu més en forma "Mendo". Arribem a l'hora de la sortida i efectivament molt i molt nivell, hi ha una dotzena de vascos, amb algun exprofessional i campions estatals com Unai Yus
, Ismael Ventura un dels primeres espases a nivell estatal i campió català, Pau Zamora un altre convidat de luxe i no em vull deixar el campió del món de triatló de muntanya Albert Soley, en fi tot un espectacle......
Com sempre mentre li explicava a un company que sortiriem a fondo per variar....., Zasss sortida de les que t'enrecordes a 3min/km fins a arribar a un imponent rampot, puc veure el meu company d'equip Marc Puig unes posicions més endavant, a veure si puc intentar mantenir la distància amb el "velociraptor", no em vull girar perquè sento com esbufega el senglar ratllat una mica més enrrere, (m'encanta fer-lo patir); al final de la T1 en Marc se'm ha distanciat bastant 1 minutet, mentre el senglar ratllat em segueix a mig minut mal comptat i més enrrere l'Artau segueix amb la seva posada apunt per anar agafant la forma. Una T1 bastant dolenta per part meva, em fa perdre alguna posició, l'avantatge és que només de començar comença una pujada interminable de més d'un quilometre i això em permetrà recuperar alguna posició, i efectivament en passo 4 o 5 fins al primer corriol, de sobte sense donarme'n compte i amb l'emoció de saber el circuit vaig per terra, cagum dena.....quin mala traça que estic fet, per sort jo i la bici estem intactes; però aquesta caiguda ha propiciat que el senglar ratllat arribi a la meva alçada i m'enganxo a ell, malauradament ell sembla tenir un punt més i marxa solet al cap de 2-3 km, això si el segueixo visualment ja que hi ha molta pujada. De sobte en un dels magnífics corriols del circuit em trobo en Durbau amb la cadena a la mà, merda penso per dins, hauré d'apretar les dents i suar de valent perquè soc el tercer component tri-bu per puntuar i millorar temps. Així arribo a la T2 no havent perdut gaires posicions, a on començo molt fort i de seguida deixo enrrere dos corredors que m'havien deixat enrrere en el tram de btt, al final en puc passar un altre i arribar en un digne 37è lloc, que em deixa una mica en part descontent però bon sabedor que la cosa no va malament. La resta de resultats de l'equip van ser un 17è lloc de Mendo i un 33è d'en Marc, tant en Sergi com l'Artau van abandonar un per problemes mecànics i l'altre físics. Només em queda felicitar l'organització de la prova i que s'agafi l'exemple del que és un circuit de duatló de muntanya per altres proves que personalment crec que no donen la talla; ara a esperar diumenge la famosa i popular Duatló de Terrassa on ens trobarem 400 duatletes, buffff no se com sortirem tanta gent, en fi salut i esport!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario