Duatló de Terrassa ( la més multitudinària amb 400 duatletes )


Arribem a finals del 2013 i passem per l'equador del campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, l'equip està responent i millorant dia a dia i aquest cap de setmana en va ser una prova, com us explicaré a continuació.......

Diumenge 15 de desembre arribavem a una duatló d'aquelles que tens marcades el calendari, l'any passat per novells ens vam quedar fora, però aquest anys bons coneixedors del bon ritme d'inscripció i la fama que ha agafat aquesta duatló, 3 setmanes abans quasi tot l'equip ja estàva inscrit, tots menys en Marc Puig que se la va jugar intentant correr 24 h seguides en una pista d'atletisme, al final va abandonar per problemes físics després d'unes 12 hores corrent com un hamster, crec que va ser intel·ligent, perquè va evitar patir cap lesió i perdre's unes quantes curses i nous reptes. Aniré al gra i parlaré del diumenge.. amb algun que altre contratemps per variar, i gràcies a un servidor, arribem amb temps per sort, tenim temps de fer el cafè i tot, carai que raro..... podem escalfar tranquilament i saludar companys de batalla; De sobte ens trobem sota l'arc apunt per una sortida de les que fan època amb Rock and Roll de fons, començem a un ritme infernal de 3'30 min/km, i fem uns 2 primers quilometres molt ràpids gràcies al poc desnivell, a partir d'allà s'agafa un corriol de pujada que ens porta fins a dalt, en aquest tram cedeixo una mica respecte al grup capdavanter, després una baixada trencada per corriol ens porta altra vegada cap a la transició, on arribo amb el 29è millor temps tot i perdre alguna plaça en l'últim tram de planer; ara toca no perdre gaires posicions i a ser possible recuperar-ne algunes, així és fins a arribar a una llarga pujada a on sense ni tenir temps de girar el cap em passa en Mendo com un cohet, tinc la impressió que farà feina avui....però jo a la meva, i és així no intento ni seguir-lo, al final aconsegueixo trobar un ritme còmode fins a arribar als primers corriols a on intueixo que hauria d'atrapar a algú, però ves per on de sobte em xiulen i m'adono que en "Hulk" m'ha atrapat, ja era hora que començés a agafar la forma, em diu que m'enganxi i és que avui patirem de valent....així amb el ganxo posat vaig fent darrere seu fins que tornem a arribar a la lllarga pujada a on ja cedeixo una mica i és aquí on el senglar ratllat també m'atrapo, avui sembla ser que l'equip ja comença a carburar, encara em quedaré sense puntuar avui jejejje, a mort a roda del senglar ratllat penso, i així és arribo a la transició a pocs segons d'ell i amb en Hulk a la vista, vaig afilant els ganivets que avui tinc ganes de fer feina a l'últim tram i de passada recuperar posicions, però al cap de poc m'adono que avui hi ha alguna cosa que no carbura i és que em comença a fer molt mal l'estòmac, què cullons em passa??? merda flato! però no pot ser en contra la meva voluntat relenteixo fins a ritme de burro i és que no puc..... a l'ultima recte me'n passen 4 o 5..... però arribo dignament ofegat, però conscient que he fet una bona carrera ara tocarà pensar què m'ha provocat el flato i perquè és la primera vegada que em passa en una duatló.
Al final l'equip a fet un paperàs en Mendo 10è de la general remuntat des d'un 46è lloc al primer sector, en Hulk 24è i anirà a més sembla que ja ha arrencat hi ara no el pararà ningú, el senglar ratllat 25è pocs segons darrere en Hulk, el Maki 98è entrant al top 100 i segueix millorant i finalment jo 30è desprès de fer un 112è millor temps en l'últim parcial (pitjor parcial des que faig duatlons); l'equip no para de crèixer i hem fet 5ens de 21 per equips, gens malament.... per cert anem 5ns a la general d'equips.




I aquest cap de setmana tocara atacar Òdena, força Tri-bus !!!!