Va de duatlons de muntanya aquesta
 |
| sortida |
Després de molt de temps esperant el moment oportú i seguint els consells mèdics (no gaire), això si evitant el "run", vaig decidir-me a fer una duatló, més de 6 mesos després. Vam formar una expedició de Campllong i ens vam presentar a Santa Coloma de Farners a la 1a duatló de la piscina; vam arribar molt aviat, per culpa meva per variar (o per tard o per massa aviat), concretament a les 8 i la duatló no començava fins a les 9:30; l'expedició la formavem: L'Edu Sala formant parella amb en Martí Sala, la Mireia, la Roser i jo mateix. Estava nerviós i no sabia com m'aniria la cursa a peu, però tenia moltes ganes....
 |
| comença la pujada |
 |
| últim tram de descens |
 |
| últim tram de baixada |
La cosa va començar com un tiro i ràpidament tothom en fila india, em situo entre els 10-12 primers, mantenint el ritme i esperant millor terreny per mi, planejava uns 2-3 km fins enfilar les primeres rampes. A la pujada en passo 2 o 3 i vaig fent, en Quim (company de futbol em segueix d'aprop) és com un guilla ell, sense fer soroll arribem a dalt ben situats, llavors em demana per tirar ell i el deixo passar....cullons va molt fort baixant, es nota que és de correr per muntanya, jo el deixo marxar una mica i vaig fent a la meva...
El genoll m'aguanta bastant bé, però les cames no acostumades a aquest tipus d'esforç van justes, em regulo una miqueta per no arriscar a l'últim tram de baixada, i em va perfecte; finalment arribo a baix, m'han retallat els de darrere, per tant apreto una mica durant 1,5 km fins arribar a la transició. Aconsegueixo mantenir la posició 10-12, però tinc moltes esperances en el meu terreny bo o a on entreno normalment, la bicicleta. Transició molt ràpida, sorprenentment ésclar. Començo com un tiro i al planer la Niner ja s'ha endut les primeres víctimes, en Quim i un altre, em noto carregat, molt carregat, però ara toca pujar i s'ha d'apretar ja que és el meu terreny. N'atrapo un a les primeres rampes i vaig fent, lluny veig un grupet de 3 o 4, porto millor ritme, per tant vaig fent i no m'encego, finalment els atrapo i vaig 1 km que planeja amb ells, fins que sant tornem-hi, torna la pujada, aquí ja passo i apreto, però un se'm enganxa a roda i em costa deixar-lo, cosa que aconsegueixo 2 km després, amb uns 30-35 min ja estem a dalt i no em noto gaire fi la veritat (he apretat massa), patiré molt a la baixada, i no m'equivocava, soc un cas...mira que vaig 3r però es veu a venir que durarà poc, a mitja baixada el noi que havia deixat a la pujada m'atrapa i em deixa, és qüestió de no encebar-se i acabar bé, que encara
 |
| la Mireia i la Roser acabant |
quedarà l'últim tram de run i vaig molt justet de cames, patiré molt ho veig a venir; tot seguit me'n passa un altre i baixa molt bé, evidentment no el segueixo....va que ja soc a baix, en l'últim tram se'm enganxa el primer dels locals i l'aguanto fins al planer, aquí ja és una altra història, plat gran i gasss i em desenpallego d'ell, bueno si mes no no em passa...arribem a la transició un grup de 3; de seguida em punxa el bessó i em prenc un gel, quedem 2 dels 3 però no puc aguantar-li el ritme, em deixa mica en mica, jo a la meva no paro, però si no m'espavilo no serà l'únic que em deixi, i s'acaba confirmant a uns 500 mts m'atrapa en Lluís Mas, va molt fort, però jo tossut apreto encara que inútilment, va bastant millor que jo de forçes i quasi atrapa el de davant meu i tot, finalment arribo en una meritòria 6ena posició, això si molt petat però amb un grau de satisfacció important; el temps final 1h i 30min, ( 22min 6km run-49min 16km btt i 18min els 3,5run). Felicitar la Mireia i la Roser que han acabat amb unes 3h i molt satisfetes, n'haurem d'anar a fer alguna més no???
