miércoles, 26 de septiembre de 2012

Duatló de Bellmunt

Feia temps que tenia aquesta dat assenyalada al calendari, el 9 de setembre la Duatló de Bellmunt, una de les duatlons més conegudes del calendari català, una prova exigent, popular i el més important amb molt d'ambient.
Per desgràcia el meu entrenament deixava molt que desitjar, una lesió a la cintura no m'havia deixat entrenar gens el run, fins la mateixa setmana (3 sortides d'uns 5km per planer) i les meves sortides tant amb carretera com en muntanya es podien comptar amb les dues mans durant l'agost..... en fi que les meves pretensions d'intentar quedar entre els 20 primers ja eren de quedar entre els 50 jejeje.
Esperava anar-hi amb companyia però algun em va fallar, però tot i així hi vaig anar sol i amb tot l'optimisme del món; em vaig llevar a les 7h del matí i una mica més i arribo tard, pel cullons de l'eix transversal tot en obres...així va ser arribar vint minuts abans, recollir dorsal, canviar-me, fer un parell de voltes amb bici per escalfar i buscar el meu lloc en una atepaïda línia de sortida.
Ja per començar mal situat, en tenia com 60 a davant, però la sortida ràpida amb donava ales amb la 29 i ràpidament em vaig col·locar entre el 30 i el 40, sincerament sabia de la duresa, però no m'esperava una pujada d'asfalt tant llarga i pronunciada, se'm va anar entravassant i vaig haver d'afluixar una mica per no haver de patir, en fi al que anàvem, pujada digne de les millors arribades del tour, rampes al 24%, carretera estreta i un públic en plena efervescència als dos vorals de la carretera, devia arribar entre el 40-50 o sigui a on em tocava.

A la transició vaig anar com un tiro,  i bambes i avall que fa baixada, un cap aquí un cap allà vaig passar una quinzena de corredors mal comptats al primer sector, jo mateix em vaig sorprendre de la bona baixada....però era un miratge quedava moltíssim, anàvem pel km 4 de quasi uns 10; tot i així bones sensacions a l'avituallament que quasi ni em vaig parar, però a partir d'aquí pujada + pujada + pista planera fins el km 6-7, aquí em vaig estabilitzar i ja em costava atrapar a la gent; va ser començar la pista planera, o sigui ràpida i les males sensacions van invadir el meu cos, afogat jo?? doncs si, em va anar passant gent, però em vaig recuperar una mica i almenys no patia tant, encara quedava molta pujada fins el santuari i m'havia de guardar. Com a anècdota dir que uns nois al veure'm van dir: mira aquell és de Campllong, a mi em va fer gràcia i vaig fer el senyal ok amb el dit ;), això era a l'inici de la última pujada dura, pedres + pedrotes les mans als quàdriceps i amunt, la veritat és que en l'últim tram vaig recuperar una mica i vaig aprofitar per guanyar un parell de posicions fins arribar darrere d'un radikal per variar.....
Ja ho tenia s'havia acabat el trencacames del run, ara tocava menjar una mica abans d'agafar la bicicleta, i avall a fons; el primer sector era el de la fullaca, un corriol molt tècnic de baixada, vaig començar bé, malauradament em vaig trobar 3 o 4 bikers entravessats i per terra al mig d'un tram molt tècnic i vaig haver de baixar de la btt, era una zona espectacular, amb una pila de gent animant i cridant gaaaaassss!!! jo reia perquè el tall que vaig fer sobre la btt anava al meu aire; un cop acabat aquest tram, ja vam començar a agafar pista molt revirada, això em va fer anar recuperant posicions, fins a 7 o 8, això fa fer que em motivés i accelerés buscant arribar el més endavant possible estava entre el lloc 40-45; però m'esperava una bona patinada. Baixava a uns 40 +o- i de lluny vaig veure un petit rierol que tenia un parell de dits d'aigua i no en vaig fer ni cas la veritat, vaig entrar molt ràpid i agafant la curva, la meva sorpresa va ser al posar la roda al riu, la bici va començar a lliscar de costat, per la molsa que hi havia a sobre la pedra que conduïa l'aigua, i jo a fer aquaplanning com mai, aquells 2 segons van ser una eternitat, per sort no vaig topar amb res més, i les pedres de l'altra banda del riu em van frenar, ràpidament se'm van acostar un noi i una noia i em van dir, truquem a l'ambulància em van preguntar, jo em vaig revisar de dalt a baix i baix comprovar que apart de mal a la cintura i al cap, físicament podia continuar i vaig posar sobre la bicicleta després de tornar em mi. A partir d'aquí s'ha de dir que em vaig perdre, perquè anava ven atontat i vaig acabar com vaig poder en 61è lloc, just després de la 3a dona, que va aprofitar que em vaig perdre per passar-me.
Al final objectiu incomplert arribant 61è, però tinguent en compte la caiguda, puc estar content d'haver arribat, en conclusió em falta entrenar el run per estar a l'alçada d'aquestes proves més dures. També destacar el bon ambient que hi havia tant a l'arribada com a la sortida i la bona organització un exemple a seguir per a totes les proves.