Duatló de Cabrils

La Sant Silvestre de les duatlons de muntanya Cabrils

Ens trobem en plenes vacances de Nadal, i què millor que correr i cremar alguns excessos d'aquests dies de farandula, l'objectiu la duatló de muntanya de Cabrils una més puntuable per la lliga catalana de duatlons, però apart d'això unes de les més ben parides del circuit català tant a nivell de circuit com d'organització.
Aquests dies som complicats i ens presentem a Cabrils amb només tres integrants, lo just per seguir puntuant i sumant, el senglar ratllat que cada vegada és més fosc, el maki que ja no s'encanta contemplant algun exemplar de sexe oposat i jo que sempre en faig alguna...
Arribem quasi una hora abans com sempre, però com és habitual ens encantem amb cafés, bromes, WC, i alguna urgència d'última hora i com cohets a entrar la bici al box a l'últim moment, però tot i ser el primer en queixar-me, la veritat és que penso que si avui venim els tres aquí, és per acabar bé la feina, tot recordant com l'any passant vam pujar de categoria amb només tres corredors.

Avui el circuit de correr és molt ràpid i variat, encara que son dues voltes per el mateix recorregut, surto bé com a les últimes curses i la veritat és que aguanto molt aprop de les primeres espases fins a iniciar la segona volta, aquí tothom es posa a lloc i entro 26è a la T1, però regulant i bon coneixedor del que m'espera, per fer una bona T2, intento buscar una bona roda al principi de la T2 però finalment se m'escapa un bon grupet amb Cofiné, Fidalgo i companyia... amb quedo sol i intento imprimir un bon ritme, però  l'últim km de pujada continuada per asfalt (uns 4km seguits), m'atrapa un grupet de 5 amb algun conegut i el senglar ratllat que avui, bon coneixedor d'un circuit replè de corriols i trialeres va amb la destral ben esmolada. Anem molta estona bastant juntets, deixant alguna víctima pel camí això si; finalment en un dels corriols de baixada li perdo la pista, però tinc l'esperança d'atrapar-lo a la T3, intento donar-ho tot a la última trialera on després de passar-ne tres i gràcies o desgràcia d'una bifurcació a on l'home que havia d'indica, estava més pendent d'una dona que tenia al costat que dels corredors, em passo de frenada i em surt la cadena, baixant a fondo amb plat gros a vegades es paga; en fi, torno a apretar el cul i atrapo els tres abans de la T3, a on vaig amb bones sensacions i de seguida passo un parell de corredors, per sorpresa meva, n'hi ha un que se'm enganxa i vaig apretant, més i més a falta de 600 mts fem un esrpint a on ens deixem tot el que ens quedava, finalment ell aguanta uns metres més i aconsegueix creuar meta davant meu, al final 14è millor temps a la última transició i un decebedor 31è lloc amb la btt, que em fa recapacitar una mica.
L'equip avui s'ha comportat i el senglar ratllat entra el 25è a 40 segons meus, jo el 28è lloc i el maki 85è i davant de tota una campiona de Catalunya, bons resultats amb la cursa amb més nivell que hem participat fins ara, llàstima que arribem al final del campionat, perquè ara que tots estem agafant el to i la forma això s'acaba. Tanquem aquest 2013 4rts per equips a la lliga catalana, jo personalment estic 8è del circuit català, hem d'acabar d'arrodonir la temporada i ho farem, gass i salut per tothom !!

.

Cursa Na'Dalt a Bellmunt

NA'DALT DE ST. PERE DE TORELLÓ



Arriben festes de nadal, cap d'any, reis i més i més celebracions, però a nosaltres això no ens afecta, i compaginar festes amb curses i sortides és més un plaer que una obligació. Això ens porta el dia 26, festivitat de Sant Esteve, a tres malalts de l'equip tri-bu de duatlons de muntanya, a peu de Bellmunt, una de les muntanyes més emblamàtiques de la zona de la plana de Vic.
Tot plegat ve d'uns dies enrrere quan en Marc Puig o "Velociraptor" ens va comentar que l'any passat va anar a fer una cursa molt ben parida per allà Vic, i que valia la pena de veritat; i dit i fet, com també som fàcils d'entevanar.....ens presentem a peu de Bellmunt el senglar ratllat, jo i el Velociraptor, particularment era conscient que la nostra preparació no era la més adient per afrontar una pujada constant de 3,8 km amb uns 620 mts positius, però era un repte diferent, a on tot feia preveure una carnisseria per part del Velociraptor.

Com sempre ritual de café i WC previ i moltes cares conegudes, algunsde duatlons i d'altres primeres espases com: Joan Freixa, Gerard Morales, Josep Vinyas, Gabriel Crosas, Laia Andreu  o Nan Oliveras, en definitiva molt nivell i a mi per desgràcia em toca sortir dels últims amb el dorsal 15 amb tota aquesta colla de depredadors per darrere. Es surt per intèrvals de 30 segons entre corredor i corredor, així s'eviten aglomeracions i cues de gent, ja que es tracta d'un circuit ple de corriols i força tècnic. La sortida des de St. per comença enfilant cap amunt per un carrer d'asfalt que es fa interminable, almenys a mi això ja em posa a lloc, tot i tenir els dos de davant meu quasi a tocar, me'n adono que avui tocarà patir de valent, el circuit no deixa de sorprendre'm corriols ràpids primer, amb algunes parets de 50 mts de roca, pujades verticals amb l'ajuda de cordes, passant per algun pedregal de roques de 2-3 mts a on un pas en fals podia ser fatídic; mica en mica però em vaig quedant sense gas i veig com la gent se'm allunya i m'atrapen alguns corredors, pateixo tant que no puc ni gaudir d'un recorregut espectacular, vaig fent conscient que és un circuit de pocs km i el patiment durarà poc....... a l'últim km m'atrapa el grup de favorits, això si després de colar-me en una senyalització (ja no veia ni les cintes), finalment el senglar i el velociraptor m'esperaven a dalt per acompanyar-me els últims 100 mts i acabar el més dignament possible, no absent de patiment això si....
Particularment no estic gaire satisfet del temps, cursa espectacular però, per marcar-la al calendari i fer-la sempre que es pugui, en Marc 18è de la general i entre els grans, mentre el senglar 52è i jo 59è haurem après la lliçó per l'any vinent i en Marc no ens fotarà una repàs com el que ens ha donat avui jeje.
Finalment felicitar a l'organització per un circuit espectacular, per el format de la cursa, per limitar les inscripcions i per deixar-nos gaudir en una matinal tant espectacular com 3 senglar en una bassa de fang ajaja

Per fi arriba el primer podi de l'equip !

Finalment arriba la recompensa !


Penúltim cap de setmana de l'any ens trobem a Òdena per participar a la V edició d'aquesta peculiar duatló en plena comarca de l'Anoia; ens presentem els 6 tri-bus, o sigui tota l'artilleria de l'equip de duatló de muntanya amb un objectiu clar intentar per fi pujar al caixó; conscients d'això calia jugar cadascú les seves cartes i això ho vam fer.......
Com sempre fem el ritual de cafetó, explicar quatre collonades i amb el cohet al cul cap a boxes i a escalfar. Avui tinc bones sensacions i això es nota ja a l'escalfament, poc volum d'entreno entre setmana i ben fet. De sobte sense gaire temps per escalfar ens trobem a la línia de sortida (sense arc per cert ), el velociraptor Marc té ganes de guerra i ens col·loquem a primera fila, tot plegat al costat d'algun campió del món i primeres espases del circuit, quasi res......mentre en Hulk i el senglar ratllat prefereixen amagar-se a la segona fila, el maki observa i espera el seu torn una miqueta més enrrere; de cop zasss tret de sortida i jo i el velociraptor a primera fila, el ritme és infernal durant el primer km rondem els 3'30 min/km, fins arribar al primer i únic corriol del cirduit, on em deixo anar i de sobte em trobo a davant de tot, miro de reüll els pros, però l'alegria dura poc s'acaba la baixada i comença la pista interminable amb una pujadeta que va fent, aquí és on veig primer com em deixa el grup capdavanter i em passa el "velociraptor" com un depredador de km i amb fam d'endur-se més víctimes per davant; sorprenentment el "Messi" de l'equip m'atrapa i em deixa una mica enrrere, (sembla que s'ha posat les piles amb el run ), la cosa està crua, m'he de posar les piles, però em costa trobar un ritme còmode per rodar, per fi, sembla que pujem un turonet amb molt pendent a on esgarrapo uns metres i recupero alguna posició, fins a l'arribada és regular pels carrers del poble i no perdre
massa temps, i així ho faig, finalment entro en la posició 21 a pocs metres d'en "Messi"  i darrere del velociraptor. Una T1 bastant ràpida em permet guanyar algun segon, el primer tram de la btt és idèntic al primer run, o sigui passem per l'únic corriol a on passem junts en Messi, el velociraptor i jo; evidentment el Messi de l'equip avui lluitarà pels llocs d'honor, i ràpidament ens deixa a mi i el velociraptor sols fent relleus, és un puja baixa suau per pista, a on tothom va a plat, sembla que anem prou bé, tot i que hi ha un aprofitat que se'ns enganxa sense passar cap relleu (aquest l'haurem d'espavilar), després d'un 8km amb no gaire desnivell començem l'esperada pujada fins als molins de vent, a on malauradament el velociraptor aixeca el peu del gas i em deixa sol; és una pujada desagraïda per una pista amb molta grava despresa i el vent en contra, que es fa interminable. Un cop a dalt, agafem una pista de baixada molt ràpida i perillosa, tot seguit, ens desvien per una altra pista més trencada i revirada, a on em foto de lloros en una curva de 90º, aixxxx quina mala traça penso, però no m'he fet res només perdre el temps, aquí em giro i increïblement veig en Hulk i el senglar ratllat que venen com un llampec, amb un parell més, o sigui que a fer treball d'equip els tres; anem uns 3-4 km junts passant relleus,per no dir que quasi es converteix amb un relleu interminable d'en Hulk, que ens porta a roda fins a la T2. Torno a anar ràpid i surto sentint en Pere de fons, tot dient: en pots passar un parell que tens a tiro, més enrrere en Hulk s'ho agafa més tranquil després de la bona feina, mentre el senglar ratllat també s'exprimeix com jo per intentar esgarrapar segons al crono, per la general d'equips; finalment últim parcial amb un 10è lloc de la general i 22è lloc de la general, acabant amb bones sensacions que és el més important.
Ja havent arribat, toca mirar temps i comprovar que finalment l'equip s'endú el gat a l'aigua, i aconseguim pujar a tercer lloc del calaix, cosa que ens afiança a més al també 3r lloc a la general de la lliga catalana de duatló de muntanya, a remarcar el bon treball d'equip d'avui. Felicitats Maki, Hulk, Velociraptor, Messi, Senglar ratllat i un servidor !! és el camí a seguir noiss!! 

 Duatló de Terrassa ( la més multitudinària amb 400 duatletes )


Arribem a finals del 2013 i passem per l'equador del campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, l'equip està responent i millorant dia a dia i aquest cap de setmana en va ser una prova, com us explicaré a continuació.......

Diumenge 15 de desembre arribavem a una duatló d'aquelles que tens marcades el calendari, l'any passat per novells ens vam quedar fora, però aquest anys bons coneixedors del bon ritme d'inscripció i la fama que ha agafat aquesta duatló, 3 setmanes abans quasi tot l'equip ja estàva inscrit, tots menys en Marc Puig que se la va jugar intentant correr 24 h seguides en una pista d'atletisme, al final va abandonar per problemes físics després d'unes 12 hores corrent com un hamster, crec que va ser intel·ligent, perquè va evitar patir cap lesió i perdre's unes quantes curses i nous reptes. Aniré al gra i parlaré del diumenge.. amb algun que altre contratemps per variar, i gràcies a un servidor, arribem amb temps per sort, tenim temps de fer el cafè i tot, carai que raro..... podem escalfar tranquilament i saludar companys de batalla; De sobte ens trobem sota l'arc apunt per una sortida de les que fan època amb Rock and Roll de fons, començem a un ritme infernal de 3'30 min/km, i fem uns 2 primers quilometres molt ràpids gràcies al poc desnivell, a partir d'allà s'agafa un corriol de pujada que ens porta fins a dalt, en aquest tram cedeixo una mica respecte al grup capdavanter, després una baixada trencada per corriol ens porta altra vegada cap a la transició, on arribo amb el 29è millor temps tot i perdre alguna plaça en l'últim tram de planer; ara toca no perdre gaires posicions i a ser possible recuperar-ne algunes, així és fins a arribar a una llarga pujada a on sense ni tenir temps de girar el cap em passa en Mendo com un cohet, tinc la impressió que farà feina avui....però jo a la meva, i és així no intento ni seguir-lo, al final aconsegueixo trobar un ritme còmode fins a arribar als primers corriols a on intueixo que hauria d'atrapar a algú, però ves per on de sobte em xiulen i m'adono que en "Hulk" m'ha atrapat, ja era hora que començés a agafar la forma, em diu que m'enganxi i és que avui patirem de valent....així amb el ganxo posat vaig fent darrere seu fins que tornem a arribar a la lllarga pujada a on ja cedeixo una mica i és aquí on el senglar ratllat també m'atrapo, avui sembla ser que l'equip ja comença a carburar, encara em quedaré sense puntuar avui jejejje, a mort a roda del senglar ratllat penso, i així és arribo a la transició a pocs segons d'ell i amb en Hulk a la vista, vaig afilant els ganivets que avui tinc ganes de fer feina a l'últim tram i de passada recuperar posicions, però al cap de poc m'adono que avui hi ha alguna cosa que no carbura i és que em comença a fer molt mal l'estòmac, què cullons em passa??? merda flato! però no pot ser en contra la meva voluntat relenteixo fins a ritme de burro i és que no puc..... a l'ultima recte me'n passen 4 o 5..... però arribo dignament ofegat, però conscient que he fet una bona carrera ara tocarà pensar què m'ha provocat el flato i perquè és la primera vegada que em passa en una duatló.
Al final l'equip a fet un paperàs en Mendo 10è de la general remuntat des d'un 46è lloc al primer sector, en Hulk 24è i anirà a més sembla que ja ha arrencat hi ara no el pararà ningú, el senglar ratllat 25è pocs segons darrere en Hulk, el Maki 98è entrant al top 100 i segueix millorant i finalment jo 30è desprès de fer un 112è millor temps en l'últim parcial (pitjor parcial des que faig duatlons); l'equip no para de crèixer i hem fet 5ens de 21 per equips, gens malament.... per cert anem 5ns a la general d'equips.




I aquest cap de setmana tocara atacar Òdena, força Tri-bus !!!!

Duatló de Sant Andreu de la Barca

Duatló de Sant Andreu de la Barca i Campionat de Catalunya de l'especialitat !


Aquest cap de setmana i cohincidint amb el pont de la constitció ens tocava desplaçar-nos a Sant Andreu de la Barca, i els tri-bus apunt per donar guerra i seguir creixent. En veritat el cap de setmana de competició va començar divendres, dia que vam  aprofitar uns quants malalts d'aquest esport per fer una volta pel circuit, bueno algún en va fer alguna més o es va quedar en l'intent i és que amb els germans Fidalgo no s'hi juga oi Roberto? o vas o no vas...ejejje i jo no anava al seu nivell :(. Dit això cal dir que el traçat era espectacular, btt en estat pur i 850 mts positius en 18 km molt exigents i divertits.
Tot plegat arribem a diumenge passant per l'avituallament del dissabte al Subirà, i clar com us podeu imaginar la cosa no anava de fantes i istònics, això si de riures, batalletes i bromes un munt. Aquest diumenge em va tocar a mi deixar-me el casc a casa, això va provocar vorejar l'hora límit de l'arribada, però vam apretar cargols i vam tenir temps d'escalfar i tot (això si poc). Ens presentem a Sant Andreu amb tots els integrants menys el maqui Martí, en principi estem per donar guerra recuperant el tri-bu més en forma "Mendo". Arribem a l'hora de la sortida i efectivament molt i molt nivell, hi ha una dotzena de vascos, amb algun exprofessional i campions estatals com Unai Yus

, Ismael Ventura un dels primeres espases a nivell estatal i campió català, Pau Zamora un altre convidat de luxe i no em vull deixar el campió del món de triatló de muntanya Albert Soley, en fi tot un espectacle......
Com sempre mentre li explicava a un company que sortiriem a fondo per variar....., Zasss sortida de les que t'enrecordes a 3min/km fins a arribar a un imponent rampot, puc veure el meu company d'equip Marc Puig unes posicions més endavant, a veure si puc intentar mantenir la distància amb el "velociraptor", no em vull girar perquè sento com esbufega el senglar ratllat una mica més enrrere, (m'encanta fer-lo patir); al final de la T1 en Marc se'm ha distanciat bastant 1 minutet, mentre el senglar ratllat em segueix a mig minut mal comptat i més enrrere l'Artau segueix amb la seva posada apunt per anar agafant la forma. Una T1 bastant dolenta per part meva, em fa perdre alguna posició, l'avantatge és que només de començar comença una pujada interminable de més d'un quilometre i això em permetrà recuperar alguna posició, i efectivament en passo 4 o 5 fins al primer corriol, de sobte sense donarme'n compte i amb l'emoció de saber el circuit vaig per terra, cagum dena.....quin mala traça que estic fet, per sort jo i la bici estem intactes; però aquesta caiguda ha propiciat que el senglar ratllat arribi a la meva alçada i m'enganxo a ell, malauradament ell sembla tenir un punt més i marxa solet al cap de 2-3 km, això si el segueixo visualment ja que hi ha molta pujada. De sobte en un dels magnífics corriols del circuit em trobo en Durbau amb la cadena a la mà, merda penso per dins, hauré d'apretar les dents i suar de valent perquè soc el tercer component tri-bu per puntuar i millorar temps. Així arribo a la T2 no havent perdut gaires posicions, a on començo molt fort i de seguida deixo enrrere dos corredors que m'havien deixat enrrere en el tram de btt, al final en puc passar un altre i arribar en un digne 37è lloc, que em deixa una mica en part descontent però bon sabedor que la cosa no va malament. La resta de resultats de l'equip van ser un 17è lloc de Mendo i un 33è d'en Marc, tant en Sergi com l'Artau van abandonar un per problemes mecànics i l'altre físics. 
Només em queda felicitar l'organització de la prova i que s'agafi l'exemple del que és un circuit de duatló de muntanya per altres proves que personalment crec que no donen la talla; ara a esperar diumenge la famosa i popular Duatló de Terrassa on ens trobarem 400 duatletes, buffff no se com sortirem tanta gent, en fi salut i esport!!!

Duatló de Solsona a la porta del podi per equips !!

Ens presentem 5 components del club tri-bu al pantà de Sant Ponç amb ganes de gresca i amb ganes de tastar el podi, conscients que sense el tri-bu més en forma en "Mendo" serà complicat, però no impossible. En una matinal fresqueta amb temperatures al voltant de 0º ens espera una cursa rapidissima amb uns paissatges impressionants, però lamentablement un circuit que no està a l'alçada.
Com sempre a les duatlons de copa sortim a un ritme infernal, em col·loco bé amb un ritme còmode i amb en Marc Puig o "forest Puig" més endavant (l'animal està preparant una cursa que consisteix en correr 24h seguides per una pista d'atletisme), el senglar ratllat em segueix d'aprop, es veu que avui a tirat d'iboprofeno... en Martí i l'Artau s'ho agafaven a ritme més còmode segons les sencacions, sortida a tope... que raro i agafa't on puguis jejeje marica l'últim que diuen.

primera transició

Efectivament els pronòstics es vàren complir, tot i que la sorpresa va venir pel costat negatiu, ja que en Marc pagava molt aviat sobre el km 2-3 el sobreentrenament que porta fent des de fa uns dies, preparant l'animalada de correr 24h seguides per una pista d'atletisme, tot plegat que jo i el senglar ratllat el vam atrapar i deixar enrrere contra pronòstic. El primer sector em va sortir ni fet a mida, 13è millor crono, la cosa anava com una seda i ho havia d'aprofitar, aquest havia de ser el meu dia; efectivament amb la btt em vaig arribar a col·locar en una meritòria 10ena posició que per culpa de la meva sobreexcitació se'm va escapar, tot per culpa de no aguantar en un grup de 5 que rodàvem junts i intentar atacar només d'arribar; total que primer, una bifurcació mal senyalitzada a sota un pont en ple atac, i una sortida de cadena a posteriori conseqüència de la ràbia i la impotència intentant recuperar, em va fer perdre contacte amb el grup i les possibiltats de fer top ten s'esfumaven al final 18 millor parcial que em permetia entrar 15è davant l'últim sector. Tocaba patir i no desfondar-se i intentar avançar alguna posició i així va ser, poguent recuperar una posició i al final 14è en una duatló de copa catalana (el meu millor resultat fins a dia d'avui), que em va sentir orgullós i optimista de cares a les properes curses.

arribant a la última transició sol com un mussol

 Al final sabor agredolç ja que ens hem quedat a 2 minuts del podi per equip, però la progressió és evident i si no temps al temps i estarem allà dalt. Avui tots hem pogut acabar fent uns papers molt dignes, el senglar ratllat amb antibiotic fins les orelles entrava 21è i en Marc amb sobreentrenament 30, mentre en Martí entrava dins al top 50 amb un 49 lloc que li donarà ales i motivació, per acabar l'Artau sumava entrenament poguent sobreposar-se als problemes de lumbars i acabant en un meritori 53 lloc. Això fa olor de podi d'equip i no tardarem creieu-me  !!!

gran equip !!

  

Nova temporada i nous reptes, duatló del l'Ametlla del Vallès !


Per fi m'he decidit a recuperar el meu blog, que el tenia totalment abandonat. I què millor que parlar d'un inici de temporada prometedor.
Aquesta temporada 2013-2014, hem format un gran equip amb els companys del Club tri-bu, desprès de l'exitós ascens de la temporada passada, on fora de pronòstic vam aconseguir l'ascens amb una increïble 1a posició davant del tot poderós Club de triatló Medina (perdoneu però hi havia de fer esment després de tant de temps sense explicar ni batalletes ni trifulgues). Els principals culpables, això si, amb el recolzament inestimable del club, son el nostre home fort Jordi Artau, el senglar ratllat Sergi Durbau i el senglanot

una de les moltes sortides que vam fer l'any passat els tres senglars  

a Blanes on vam certificar l'ascens a 1a

maldestre, que soc jo mateix ;); i és que va ser una temporada única en la que vam patir, disfrutar i fer realitat objectius que temps enrrere ni podiem imaginar. Però no us vull donar més la tabarra, i us parlaré del present i del futur del Club tri-bu, aquest any ens hem reforçat de valent, i em format un grup molt heterogeni i amb molts recursos: un maqui vingut del poble vehí de Santa Coloma i amb una gran projecció i sobretot tossuderia i sacrifici, és el presi dels Maquis Martí Forest; un gran corredor de muntanya i ironman que ja ha demostrat que pot donar molta guerra en Marc Puig; però sens dubte el més galàctic i que ens ha de fer millorar a tots, tot i que ell també pot aprendre molt de nosaltres Albert Mendoza, tot un campió de copa gironina i ironman, que quan millori una mica el run ens donarà moltes satisfaccions; els tres que falten, ja els he esmentat anteriorment, per mi son la peça angular de l'equip de duatlons de muntanya del club tri-bu, guanyadors de l'emmona per equips i finalistes d'ultratrails ( la bèstia Artau i el senglar ratllat Durbau), i moltes més batalles agudes i per haver.....així doncs la cosa pinta bé.

De moment els resultats parlen d'ascens meteoric de l'equip un 11è lloc a Tavernoles, una 7a posició a Vallfogona i el 6è lloc aconseguit reçentment a l'Ametlla del Vallès que us explico a continuació.....

Diumenge dia 24 sona el despertador 6:50, bufff quina mandra.......avui toca duatló a l'Ametlla, la primera duatló en que participem tot l'equip al complet, per variar, i quan no és un és l'altre, sortim més tard de l'hora prevista, el culpable un DNI extraviat, o sigui que començem amb el peu esquerra la jornada i amb un mal presagi del que havia de succeïr. Com sempre ens saludem amb companys de batalles i companys d'altres equips en un ambient privilegiat pels que ens agrada aquesta modalitat. Per variar es retrassa uns deu minuts la sortida, però finalment ens avisen, i com no 5 tri-bus a primera fila i el maqui prenent vistes una mica mes enrrere, avui la cosa pinta moguda, miro de reüll contrincants i companys, de sobte patammm!! sortida com no a tomba oberta (com diu el meu amic Pantani), surto bé sense forçar i rodant a ritme còmode, mentre el senglar ratllat i el mounatin runner més endavant es posen a roda de les primeres espases, conscient del meu estat actual, sé el que haig de fer, que és guardar i esperar......i així ho faig, de sobte m'adono que un dels valuarts de l'equip en "Mendo" es deixa anar en una baixada i se'm posa davant, això em motiva i intento mirar si aguanto un punt més, al cap d'uns minuts m'adono que s'ha quedat enrrere i ha preferit rodar a un ritme més còmode, començo a veure fum negre més endavant, és en Sergi o "senglar ratllat" a abusat de potència al principi i ara ho paga; però jo a la meva, vaig passant gent però sense apretar a fondo, sé que tant en Durbau com en Mendo m'atraparan amb la bici, com també sé, que el més probable és que avui atrapi el mountain runner Marc; arribem a la transició, no està gens malament 34ena posició a un minut d'en Marc; ara toca tirar d'Scott i a veure si les cames responen, sortim d'un bon rampot i m'enganxo a un grupet, però de sobte ja noto un sorollet molt familiar, ja m'ha atrapat el senglar..... més aviat del que m'esperava, cap al km 2 l'aguanto i anem junts, fins que de sobte sentim un somriure que ens anima, és en Mendo a tot drap, fent gala del seu punt fort, en Durbau fa un amago d'enganxar-se a la seva roda, però és impossible, sembla que voli jiijii i nosaltres no estem per volar, tot i així el senglar mica en mica em va deixant fins que em trobo sol en terreny de ningú; en un circuit molt guapo ple de trialeres i corriols mica en mica em vaig sentint còmode, i amb un pas pas! vaig deixant enrrere rivals fins trobar-me el mountain runner Marc Puig, que m'avisa que el senglar ratllat ha passat pocs segons abans, i gassss a veure si encara el puc caçar, però baixant com que impossible, però no...... resulta que el molt senglanot a fet un recte i ha esparrecat esparrecat la càmera, això significa que per davant del club només hi tinc en Mendo, al final aconsegueixo aguantar la posició tot i no fer un parcial gaire bo a l'últim correr, però al final tot suma i la satisfacció d'acabar amb la sensació d'haver fet la feina ben feta, sumant una 6a posició per equips, a on hi he posat el meu granet de sorra. Ara serà un no parar cada cap de setmana, fins practicament cap d'any, i ull que donarem guerra i sobretot molt de gasssssss